A reveure Xina

De poca cosa em puc queixar de la meva despedida de la Xina. Els reis m’han portat a un meravellós lloc, YuanYuang, perdut enmig de les muntanyes surenyes, aprop de la frontera xinesa amb Vietnam i Laos. Les tribus que vaig conèixer a Sapa, Vietnam, van emigrar d’aquesta zona, important d’aquí la seva manera de plantar l’arròs en un sistema tan muntanyós on sembla que només hi podrien créixer pins. Aquí, les terrasses s’estenen fins a l’infinit, aquest cop plenes d’aigua. Ha estat un dia llarg de visites, començant amb la sortida del sol a les 6’30 i amb la posta a les 18’00, després d’haver dormit 3 hores en un petitíssim autobús nocturn ple de xinesos.

L’aigua quieta com un mirall ha començat a reflectir les primeres llums del dia, transformant el paisatge en un trencadís platejat digne de ser part d’un vitrall en una església gòtica. Els baixos murs de contenció entre terrasses de poc menys d’un metre d’alçada asseguren que l’aigua es quedarà prou temps estancada per permetre el creixement de l’arròs.

Un dia llarg, en el que les poques paraules que han sortit de la meva boca no milloraven el silenci del vent sobre les muntanyes. Un dia per, simplement, seure sobre una pedra i contemplar fins a l’infinit el que els humans som capaços de fer amb la natura des de fa segles i segles. Un dia que bé mereix ser l’últim fent el turista per la Xina.

D’aquí dos dies, després de més de 24 hores d’autobús, seré a Laos.

yuanyuang 01

yuanyuang 02

yuanyuang 03

yuanyuang 04

yuanyuang 05

yuanyuang 06

yuanyuang 07

yuanyuang 08

yuanyuang 09

yuanyuang 10

yuanyuang 11

yuanyuang 12

yuanyuang 13

yuanyuang 14

yuanyuang 15

yuanyuang 16

yuanyuang 17

yuanyuang 18

yuanyuang 19