Arxiu de la ‘Shangai’ Categoria

A mig camí

Posted by Roger Estivill Cós a 29/12/2009

Potser no temporalment, però sí psicològicament. Demà comença la segona meitat del meu viatge.

La meitat del viatge. No sé si és molt o és poc. Les experiències viscudes fins ara han estat milers, he visitat tones d’història, he conegut moltíssima gent, alguna persona interessant, les altres molt interessants. Sense cap excepció he après del compartir amb altres viatgers i de cada lloc vist me n’he guardat un trosset a la retina i a la memòria. I encara (creuem els dits) no he tingut cap problema durant el viatge.

Ahir a la nit, l’Annabel i jo vam arribar de Shangai en el D364, un modern i còmode tren nocturn, que cobreix gairebé 1300 kilòmetres en 10 hores. Arribant a Beijing, vam tancar un triangle mil·lenari entre Beijing, Xi’an i Shangai, no només pels kilòmetres, sinó també per la història que conté. Si a Beijing vam conèixer la ciutat imperial i la comunista o a Xi’an vam veure els inicis de la Xina moderna (tot i que fos fa 2500 anys), a Shangai hem descobert, definitivament la Xina del segle XXI. Shangai està cridada a ser la capital del món. En només uns anys, aquesta ciutat meravellarà tots els seus visitants amb els recursos il·limitats que s’estan destinant a renovar-la de dalt a baix, sobretot amb l’excusa de l’expo 2010 (potser més important per als xinesos que les pròpies olimpíades). I com a nova capital, seguint la història de tots els grans imperis per demostrar el seu poder, s’ha de dedicar a destrossar tot el que quedi del passat per edificar la nova arquitectura de la seva era. Els hutongs ja no són rentables i per això es tapien les botigues de les polantes baixes, obligant als seus propietaris a marxar. Un parell d’anys més tard, un gratacels ocuparà el seu lloc. Això sí, han deixat intactes els preciosos jardins de Yuyuan i no tan intacta la zona del Bund (l’antic centre colonial a la riba del riu Huangpu)

Shangai és ara un gran contenidor de persones que s’hi apropen a treballar (fins a 22 milions durant el dia), esquivant els 3 milions de taxis, saltant per sobre les aceres aixecades, caminant a l’ombra dels murs que protegeixen les obres, essent engolits per l’enorme metro (tot i que no tant com el de Beijing), comprant menjar a les cada cop més escasses botigues del carrer, consumint a un dels milers de centres comercials amb les marques de tot el món representades, visitant un dels pocs vestigis d’èpoques passades o un dels molts edificis construïts en els últims deu anys.

Vam tenir la sort de poder-la visitar en tres dies, planejant cada moviment des de casa del Guzmán, on vaig gaudir de la primera pel·lícula en 2 mesos i mig, on vam esquivar el fred capaç de travessar els guants (fins i tot va nevar, miracles del Nadal, suposo) i on vam dormir de meravella (per còmodes i per gratis!). Shangai no és una ciutat de contrastos com Beijing, és una ciutat completament moderna, on la norma és construir cada cop més amunt i comprar com més millor. Sobretot ho vam poder descobrir en dos llocs. La primera des del bar més alt del món (a uns 425 metres d’alçada) amb un cafè per (només) 5 euros al Shanghai World Financial Center. Com deia el Guzmán, lo siguiente es tomarse una cerveza en la Estación Espacial Internacional. La segona fent una passejada al fake market, on es venen totes les imitacions imaginables en cinc interminables plantes, des de telèfons mòbils o porcellana fins a samarretes o jocs d’ordinador.

Demà agafo un avió cap a Kunming, a Yunnan, on segurament tornaré a reprendre el ritme tranquil del viatger sense destí, amb la única pressió de la data de sortida del meu visat xinès. 3000 kilòmetres me’n separen i segur que les diferències seran ben visibles. Per al 2010… que comenci igual o millor del que ha acabat el 2009. No em puc queixar. Ni ganes.