How can you tell that some animals can have self-awareness and at the same time eat them?
Hi ha un lloc a Vietnam on tots els pirates del món serien feliços. On podrien jugar a fet i amagar amb les seves víctimes. On podrien admirar les postes de sol sobre el mar calmat. On podrien triar una illa d’entre milers per amagar els seus tresors. On podrien no parar de descobrir racons inaccessibles. On viurien amb el temps apagat lluny de la civilització. On navegarien durant dies sense temor a ser descoberts. Aquest lloc es diu Ha Long Bai. O potser hauria de parlar en passat?
Have you ever gone to a country where you are invited to dinner and you have to pay for the food as here in Vietnam?
Ha Long Bai és avui en dia un dels llocs més turístics de Vietnam, potser del sud-est asiàtic. Salpant del port amb el nostre vaixell al qual li queia la pintura a causa de la sal i la deixadesa de la tripulació, em sentia a bord d’un dels vaixells de la flota d’un almirall de l’armada britànica a punt per iniciar una guerra contra la pirateria. Cinc-cents vaixells exactament iguals que el nostre partien en massa cap a l’infinit laberint d’illes, entre la boira de migdia. Mirant a contrallum només s’endevinava la silueta d’una illa rere l’altra, en una inacabable successió de filtres. Realment el lloc et deixa sense respiració; només li sobren uns 450 vaixells.
How can the tourist guides say that the women work less that the men, when the men are just playing chess all day and women are doing all the other tasks? (fields, children, cooking, fish-farms…)
Per sort, el ritme lent i l’enormitat del lloc fa que poc a poc l’ambient es vagi relaxant més i més, fent que només un parell d’hores després ja poguem gaudir de la verdadera calma que hem vingut a buscar. Durant tres dies i dues nits he compartit autobusos, vaixells i bungalows amb un grupet de 12 persones, amb qui he pogut compartir no només aquests paisatges màgics, sinó llarguíssimes converses un cop el sol s’havia amagat darrere l’última formació rocosa, cap allà les 17’30. Les visites programades no són gens interessants (i per sort són escasses); i és que bàsicament aquí es ve a veure el paisatge acompanyat de debats inacabables, de cervesa caríssima i companyia agradable.
Do you think that monkeys are able to remember the timetables of the tourist tours?
Però el millor de tot ha estat canviar la idea de ser un pirata per un kayak i remar durant hores entre ocells, peixos, vegetació exuberant, petites embarcacions i, evidentment, illes, compartint l’experiència amb el Rob, un canadenc que també viatja sol i vaig conèixer a Hue ja fa una setmana. A vegades deixant-nos portar per la corrent, a vegades perseguint els pescadors, a vegades callant i escoltant el silenci, a vegades explicant acudits dolents, a vegades remant sense direcció.
Forget the bungalow, the boat, the beers, the sea-food… this is the real luxury of this trip, the sea, the islands, the nature, the calm…
