Arxiu de la ‘Singapur’ Categoria

Hi havia una vegada dues ciutats…

Posted by Roger Estivill Cós a 09/02/2010

Molt a prop, parlant en distàncies asiàtiques, hi ha dues ciutats ben diferents. Una està abocada al mar de la Xina Meridional, encara que gairebé ni el toqui. L’altra, tot i girar-li l’esquena, necessita el mar de Java com el cor necessita l’aorta. La primera d’elles té gratacels construïts a la vora del mar per immigrants indis, cada un més alt que l’anterior, igual que els arbres sempre han d’anar més amunt per aconseguir la llum del sol que els permet fer la fotosíntesi. La segona té un port on els vaixells són panxuts i esperen pacientment que els humans l’omplin poc a poc del seu menjar; un a un, els sacs van entrant a les bodegues després de ser carregats a les espatlles dels estibadors.

Totes dues tenen una història plena d’alts i baixos, d’invasions holandesos i britànics, d’independència, de somnis complerts i de somnis que s’esvaeixen sota les pluges tropicals. A cadascuna hi queda una bona memòria arquitectònica de l’època colonial, però Singapur i Jakarta ja fa molt de temps que són diferents. Mentre que Singapur ha sabut integrar-la a la seva expansió, a Jakarta s’ha quedat com una bombolla enmig del caòtic creixement. A Singapur, només arribar-hi tens la sensació d’ordre, de ciutat immaculada, de grans avingudes i grans equipaments públics, on la gent passeja sense por sabent que la seva és una ciutat amb un índex de delinqüència més baixos del món, de parcs i arbres, d’un front marítim en expansió gràcies a la construcció de parcs temàtics i casinos gegants. La targeta de presentació de Jakarta és la contaminació atmosfèrica, els sorollosos tubs d’escapament de les motos i els trishaws, el caos circulatori, les seves aceres apedaçades, la seva gent càlida i xerraire, les paradetes de menjar olorós obertes fins a la matinada.

Però a Singapur hi ha molta més història que aquesta. De dia pots sentir-te una peça més en aquest engranatge, on acceptes les estrictes normes i lleis d’aquest país, aquesta ciutat-estat, on fins i tot el menjar al carrer deu tenir impostos, tenint en compte els seus preus. En passejar de nit per Little India descobreixes la marea de treballadors que surten de la feina i omplen els carrers amb les seves converses que emanen una tranquil·litat mil·lenària, com miren cinema de bollywood a la fresa dels pins, asseguts en una plaça de terra compactada. I et somriuen quan passes i seus al seu costat, i et sents estrany i alhora com a casa.

A Jakarta les sensacions no canvien entre el dia i la nit. Passejar pel decadent barri portuari sota el sol et produeix les mateixes vibracions que caminar al capvespre als voltants de la desproporcionada plaça de la llibertat. Aquí el tren és 10 vegades més barat que a Singapur i també et porta del punt A al punt B, però amb tot tipus de gent, “pobres” i “rics”, de butxaca i d’esperit. També més brut i més antic, però potser més universal que el de Singapur.

Sé que 24 hores a cada ciutat no són suficients, però els volcans indonesis em criden, i ja estic una mica fart de metròpolis. 24 hores per copsar unes mínimes impressions de cada una d’elles. En tot cas, Singapur i Jakarta són massa diferents com per comparar-les i escriure un article per al blog conjuntament; així que farem veure que m’oblido d’una d’elles. Potser de Jakarta… el meu openOffice em subratlla “Jakarta” com a paraula incorrecta! Potser no existeix més enllà d’ella mateixa? Demà la buscaré des de la distància de Bogor.