Arxiu de la ‘Mandalay’ Categoria

Les dues cares d’un gastat bitllet de 10 Kyats

Posted by Roger Estivill Cós a 11/03/2010

És curiós com una cosa tan simple com un bitllet pot dir tantes coses d’un país. O almenys me les fa veure a mi mentre gaudeixo d’un refrescant batut de maduixa, a l’ombra d’uns quants arbres despullats per culpa d’una estació seca que dura quatre mesos implacables. Un batut comprat com a recompensa al turista més massoca, després de visitar durant deu hores sense parar pagodes, temples, fer hores de motocicleta i patir un sol desolador només aturat per una atmosfera polsosa al voltant del riu Ayeyarwady.

A una de les cares d’aquest rònec bitllet hi ha un dibuix del Karaweik, la reproducció del vaixell de les antigues dinasties reials. Avui en dia, aquesta còpia feta de formigó és un lloc on s’hi representen danses tradicionals. Però els diners de l’entrada a aquest espectacle van directes al govern. Un govern capaç de fer servir ma d’obra esclava per construir ressorts turístics, reparar carreteres, moure centenars de famílies per a algun projecte megalòman. Un govern que talla l’electricitat a tot el país durant les hores de més llum. Un govern que s’ha inventat entrades als principals monuments que només es cobren als turistes, en dòlars evidentment, mentre els mateixos monuments romanen mig abandonats a la seva sort o reparats només amb els diners de les donacions dels devots birmans. Un govern capaç de mantenir sota arrest domiciliari a l’Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la pau i guanyadora de les últimes eleccions democràtiques al país amb un 60% dels vots l’any 1990. Un govern que controla el consum de petroli d’una manera tan estricta que només fa que alimentar el mercat negre de gasolina, instal·lat a cada cantonada. Un govern que canvia oficialment un dòlar per 400 Kyats, mentre al mercat negre es pot aconseguir per més o menys 1000 Kyats. U govern que transpira violència i prepotència a totes les fotografies, fins i tot a les pacífiques pagodes repartides per tot el país. Un govern que, decididament, ja fa molt de temps que hauria de canviar.

A l’altra cara d’aquest petit bitllet hi ha un d’aquests animals mitològics que, segons amb qui parlis, és un drac, un lleó, o una combinació de tots dos. Un animal que sempre ha estat en parelles davant les portes dels temples budistes, protegint l’entrada dels mals esperits. Un drac amb una tradició, diguem, de 2500 anys, i que si fem cas al que es veu quan construeixen nous temples, durarà una bona pila d’anys més. És aquesta tradició pacífica i equilibrada la que ha fet de la gent de Myanmar una gent amable i riallera, alhora que soferta, com a tants països en vies de desenvolupament. Sorprenentment, és el primer país del meu viatge on no em cal regatejar perquè quan mires als ulls del venedor hi veus la veritat, que t’està dient el preu que li diria a un Birmà que li diu “Pulaulé?” assenyalant un producte. Als hotels t’ofereixen un somriure sincer mentre t’expliquen que els preus són alts per culpa dels impostos, els conductors del trishaw et comenten el que van veient pel carrer, perquè els hi agrada explicar la seva cultura, encara que sigui amb un anglès més difícil d’entendre que l’anglès d’algú de l’Escòcia profunda. Un país on fins i tot després de la desena pregunta de “What’s your country?” encara no t’has cansat de respondre amb un somriure, perquè saps que qualsevol persona és, simplement, amable, no busca vendre’t algun bitllet d’autobús cosa o portar-te a la seva botiga. Potser aquí la proporció de gent que ha estat en contacte amb el turisme és encara molt petita en relació als altres països del sud-est asiàtic

I com sempre, els nens són els que més feliços estan de veure com els hi tornes un somriure, com saps dir “Mingalaba” i no poden parar de riure. Uns nens que estan creixent a l’ombra de l’altra cara d’aquest petit i rònec bitllet de 10 Kyats. Però tot pot canviar: abans de final d’any s’han de celebrar eleccions un altre cop. Només cal esperar que un ésser mitològic mig drac mig lleó sigui capaç d’enfonsar un vaixell de formigó.