Arxiu de la ‘Kuala Lumpur’ Categoria

Kuala Lumpur, Kuants Luxes

Posted by Roger Estivill Cós a 06/02/2010

Kuala Lumpur és una ciutat construïda per impressionar. I ho aconsegueix a cada un dels moments en què la camines, fins que els teus peus es fonen, entre l’asfalt i el sol abrasadors. I si no es fonen és perquè una pluja sobtada interromp la teva passejada, a qualsevol hora del dia o de la nit. Sense pietat el cel cau sobre la ciutat durant mitja hora fent que tothom es quedi paralitzat i aixoplugat al porxo del primer 7/11 de la teva ruta. Per sort o per desgràcia, aquí n’hi ha més encara que a Tailàndia! Llavors els teus peus es queden submergits en aquests cinc centímetres d’aigua, que és una barreja de núvols, d’olors de gasolina, de brutícia viatgera a través dels embornals. I fins i tot la pluja t’impressiona en aquesta ciutat i no pots fer res més que veure-la rebotar contra el terra, els cotxes, els arbres.

La primera gran sorpresa de la ciutat és la seva barreja cultural, però aquí no és com Nova York o Rotterdam, també dues ciutats ben multiculturals. Aquí conviuen principalment quatre ètnies, la malaia, la hindú, la musulmana i la xinesa; i al contrari que passa en altres ciutats, en un mateix carrer poden haver-hi un temple hindú, una mesquita i un temple taoista. Evidentment hi ha una Chinatown o un Little India, però la barreja es fa molt més patent, sobretot caminant pel carrer o en els autobusos, on una dona amb vel pot compartir una conversa ben amigable amb una col·lega de feina vestida amb un sari ben colorit.

I és que el transport públic és una de les altres coses que funciona a la perfecció. Els autobusos locals són igual de ronyosos que a la resta del sud-est asiàtic, però deu haver-hi més línies regulars aquí que a tota la veïna Tailàndia junta. Sempre puntuals, amb el seu carril bus, amb les seves parades establertes, els seus conductors educats, els revisors… sembla tot tan organitzat comparat amb el que he vist fins ara que m’ha sorprès molt; però mentre escric aquestes línies m’adono que és exactament el que tenim per Barcelona! El que no hi tenim a casa nostra és el monorail, aquesta meravella que van construir en un dels capítols del Simpsons i va ser un estrepitós fracàs. Aquí no només funciona perfectament, sinó que serpenteja entre edificis altíssims, demostrant que aquí no s’estan de res.

Molts d’aquests edificis són bancs o oficines d’empreses asiàtiques. Kuala Lumpur és un centre de negocis impressionant, potser no de la mateixa altura que Shangai, però que sí que ha sabut conservar molt més la seva entitat pròpia. I no és que aquí no tinguin centres comercials occidentalitzats; tot al contrari! Aquí en tenen dels més grossos del món. El més espectacular, sens dubte, el Times Square, un immens complex de 14 plantes que inclou, com qui no vol la cosa, una bolera de cinquanta pistes, un cinema de 8 sales, desenes de restaurants i una insòlita muntanya russa amb un looping i tot! A la muntanya russa no hi vaig poder pujar, però sí que vaig anar al cine amb la Laura i el Víctor, dos barcelonins que fan la volta al món xino xano. No me’n vaig poder estar… anar a veure Avatar en 3D era una temptació massa gran.

Però el que més m’ha xocat de Kuala Lumpur, són les seves tres perles arquitectòniques. Una d’elles, la tranquil·la arquitectura colonial, edificis petits, de tots colors i formes, plens de negocis d’arreu del món. Alguns amb una decrèpita façana que demana a crits una nova capa de pintura, alguns recent renovats i convertits en un K.F.C. ple de malais. La segona, la mesquita nacional, la Nasjid Negara, una de les més grans d’Àsia. Construïda el 1965 és un refinat exemple d’arquitectura religiosa, preparada per absorbir milers de fidels per les pregàries diàries. Grans espais coberts, materials ben frescos, gelosies… una meravella estar-s’hi a dins conversant amb un imam sobre religions del món, resguardats de la calor infernal exterior.

I si… deixo pel final les torres més famoses de Kuala Lumpur, potser un dels pocs gratacels que passaran a la història de l’arquitectura no només per la seva alçada (452m). També pels seus detalls, per les seves referències culturals i històriques, pel fet que són (també) dues torres bessones, perquè de nit estan il·luminades de meravella. De dia en pots admirar el seu final cap al cel, el setè nivell del paradís a què fa referència l’alcorà, o les seves proporcions, el seu elegant pont i els espaiosos interiors. Hi he anat tres vegades en dos dies i mig, i em sembla que encara podria seguir descobrint-ne nous aspectes.

No he d’oblidar que estem a Malàsia, un país que té tota la riquesa gràcies al petroli, capaç de finançar unes torres de 2.000.000.000 U$ (si, nou zeros) i alhora de deixar vivint al carrer milers de persones; però Kuala Lumpur és una ciutat ben especial que bé mereix una altra visita (em sembla que no paro de pensar això de cada lloc on vaig). Menjar de tantes cultures diferents, ben organitzada, plena d’ofertes culturals interessants, habitants que parlen un perfecte anglès i no paren de comentar-te i compartir pensaments… la pròxima vegada que vingui a l’Àsia, Londres – Kuala Lumpur amb Air Asia. Segur.